Avui en dia hi ha feines que fan més els homes que les dones o a la inversa. Per exemple: Per què hi ha més dones mestres que homes mestres? o més homes fusters que dones? Una altra cosa que també passa és que en alguns treballs paguen més als homes que a les dones havent fet la mateixa feina.


DONESHOMES
Construcció991
Agricultura, ramaderia i caça1585
Informàtica i tecnologies2179
Indústries químiques2278
Indústries de productes alimentaris3466
Activitats administratives6140
Educació6634
Activitats de treball domèstic8911

Aquestes dades demostren una realitat present a la societat actual: hi ha feines típicament ocupades per homes i, d’altres, per dones. La raó principal que passi això, no està en les diferències biològiques entre homes i dones, sinó en estereotips socials.

Les persones que es desmarquen d’aquestes normes socials no escrites han d’enfrontar-se a dos grans reptes: l’acceptació de l’entorn social i l’aprovació dels companys de feina. 

Un home que es dedica a una professió feminitzada, pot ser titllat de “poc ambiciós”, o inclús se li pot arribar a qüestionar la seva masculinitat. Aquests estigmes van associats a la idea que té la societat sobre el model d’home d’èxit: un executiu d’alt càrrec, viril i poderós. Així doncs, molts homes no volen dedicar-se a professions «feminitzades» per por a ser considerats inferiors i també pel fet de cobrar menys diners. Per contra, la integració laboral amb les companyes acostuma a ser més fàcil i arriben a sentir-se còmodes.

Pel que fa a les dones en feines masculinitzades, la situació és ben bé contrària.  L’entorn social tendeix a valorar-les i a reconèixer-les, perquè normalment aquest tipus de professions gaudeixen de més estatus.

Els rols que tenen les parelles a les seves llars també tenen repercussió en l’àmbit laboral. La maternitat ha provocat que la dona tingui una trajectòria laboral interrompuda, perquè és qui se sol fer càrrec de la criatura un cop neix. La carrera professional del pare, en canvi, no pateix tants alts i baixos. Aquest fet fa que les empreses contractin més homes que dones per la seva estabilitat a la feina. És per això que al sector públic, en camps com la sanitat o l’educació, hi ha una gran concentració de treballadores: les condicions laborals són més flexibles que les d’una empresa privada i permeten compaginar treball i família.

Homes i dones fa anys que conviuen en un mercat de treball comú i gaudeixen dels mateixos drets. Els grans avenços, però, s’han produït bàsicament en que la dona ha pogut assolir càrrecs de més responsabilitat i les noves generacions d’homes han après a acceptar l’autoritat d’una directiva. Tot i això, encara hi ha molta diferència en l’elecció de les feines, segons se sigui una dona o un home. Les actuacions dels governs, les escoles i les famílies determinaran si, en un futur, encara diferenciarem les professions per raons de sexe.